dimecres, 24 de juny de 2009

KAP pica de nou


* también sirve: "Ministerio de Educación", "Ministerio de Cultura", "Consejo de la Unión Europea", "Directiva del Real Madrid", o cualquier otra institución cultural de indistinto pelaje.

diumenge, 7 de juny de 2009

Censura esportiva


  Ara mateix, diumenge, 19,23 hores, TV3 emet el partit sefiminal de la lliga de Basket, Barça- Unicaja de Màlaga.  Però, gràcies a la Generalitat de Catalunya i al Govern Balear, per primera vegada en 25 anys, els mallorquins no ho podem veure, gracies a l'acord de RECIPROCITAT (CENSURA ENCOBERTA). Ens obliguen a veure una competició de natació, per el canal internacional, o una pel·licula, pel 33.
  I no passa res!  
 I tothom, o quasi, calla i menja. Alguns partits polítics diuen qualque cosa, per dissimular, no res més que fum. 
 DIMISIÓ, SENYORS I SENYORES, SI ES QUE TENEN UN POC DE VERGONYA.

A foto, el moment de la firma de l'acord de la vergonya
  

dimecres, 3 de juny de 2009

Vicent Partal, a vilaweb

SORT QUE SÓN DELS NOSTRES! 
 
dimarts, 2 de juny de 2009 No he sabut mai ben bé què volia dir això 'dels nostres', però sempre ho he entès. Quan algú diu que aquell o aquella 'és dels nostres' entenc que aquell o aquella comparteix algunes idees bàsiques, manera de ser, estil, un cert sentiment de país més enllà de les fronteres autonòmiques..., ja m'enteneu. I supose que per això em sent perplex perquè ahir TV3 va deixar de veure's a les Illes, que des d'ara reben el senyal internacional de TVC, com si foren Alemanya o la Xina. És indignant que després de vint-i-tres anys d'esforços titànics per tenir una cadena de televisió d'abast nacional, vertebradora de l'espai de comunicació, siguen precisament alguns 'dels nostres' els qui facen un pas que ni el PP de Jaume Matas no s'havia atrevit a fer. Ras i curt: quan el govern tripartit va arribar al poder a Catalunya, TV3 es veia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i era la cadena de referència del Principat, igual que Catalunya Ràdio era la cadena de referència radiofònica. El balanç de la seua acció de govern, des d'aquest punt de mira, no pot ser més decebedor. TV3 és amenaçada a Catalunya Nord, a les Illes solament veuen una cadena de fireta dedicada als estrangers, al País Valencià tenim tres repetidors tancats i el govern valencià fa burla d'aquest cimbell de la reciprocitat que tant de temps ha fet perdre. I al Principat TV3 s'aguanta en un Barça brutal que ni valencians ni mallorquins no podem veure ni escoltar com voldríem mentre Catalunya Ràdio cau i cau. Només hem aconseguit, en canvi, veure a Barcelona Canal9 (en espanyol!) i la IB3Sat, dedicada també als alemanys o als xinesos. L'epopeia per a fer arribar TV3 de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és una de les històries més apassionants protagonitzades per la societat civil dels nostres països les darreres dècades del segle XX. I possiblement la victòria més neta que havíem aconseguit. Hi hagué un temps, ara sembla mentida, que qualsevol ciutadà d'Elx o de Cotlliure, de sa Pobla o de Saidí tenia un vincle senzill en comú: engegar la televisió i mirar TV3. És cert que TV3 mai no s'ha cregut que fóra la televisió de tots, però la seua sola presència era un fet robust i incontestable, el feix més potent que mai havia relligat totes les terres de parla catalana. No va ser fàcil perquè es va fer contra tota mena d'obstacles, alguns de ben grossos. Amb molta incomprensió a dins i a fora. Madrid no ho veia bé (però què en podíem esperar, si no veia bé ni TV3!). Els socialistes valencians tampoc (conten que Lerma va decidir de fer Canal 9 el dia que un xiquet li va dir que ell no era el president). Tots els qui van contra el català encara menys. I molts amb interessos econòmics també la miraven amb mals ulls, per més catalanistes que es digueren. Van provar d'amagar-la a base de canviar-la de freqüència. Van aprofitar que hi sintonitzaven centenars de milers de cases per promoure Canal 9 o La Sexta a base de pispar-ne el canal. Van enviar la guàrdia civil a tallar repetidors. Solament van aturar els atacs més durs la contundent defensa ciutadana de TV3 i l'actitud del president Pujol, un altre 'dels nostres', però tan diferent! Però ahir es va fer un pas en una direcció nova. L'atac ja no ve de fora, sinó que és arran d'un acord dels governs de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears que el senyal de TV3 s'ha deixat de veure a Mallorca. Punt final. Gràcies 'als nostres' que avui governen a una banda i a una altra donant suport al PSOE. I supose que amb l'acord dels 'nostres', que tot i tenir els més alts càrrecs de responsabilitat política i tècnica en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no sembla que hagen tingut gens d'interès a aturar aquesta apagada..., o si més no, jo encara no he sentit que l'hagen contestada.
Vicent Partal   director@vilaweb.cat 

LA CENSURA ÉS VIVA ¡VISCA LA CENSURA!


Per a la vostra informació: ara mateix en Tresserres a la RAC ha dit que no passa res, que han donat compliment a l'acord de reciprocitat que va reclamar IB3 i que han de ser seriosos i, per tant, respectar la legalitat.

 

Crec que si això no es resol aquests dies, pressionant amb força abans de les eleccions europees i reclamant que TOTS els partits polítics (d'aquí i de la Mallorca continental) es banyin el cul i es posicionin, haurem de tornar pintar-nos les pintures de guerra. 

 

En tot cas, es confirma el que circula arreu: va ser un vertader irresponsable el que va aixecar la llebre de la "territorialitat", fent el joc a l'esquarterament lingüístic que patim les "autonomies espanyoles" i la Catalunya Nord. Ningú no havia dit res mai, tret de l'extrema dreta. El document adjunt de fa gairebé 25 anys és una bona mostra. Ja en el seu dia, l'argument de la publicitat va ser el que utilitzà Antonio Alemany per intentar aturar les ones hertzianes, com havia fet el Diputado Zaforteza l'any 1935 per impedir que Ràdio Barcelona arribàs a les Illes. Ara ho han aplicat "els nostres", en defensa d'interessos mesquins comercials i d'audiència, reclamant un espai regional supeditat a la ruptura dels Països Catalans (lingüísticament i culturalment, ni que sigui). Com ha escrit algú fa poc, amb aquests amics, no calen ni jutges ni piròmans! Allò que no ha fet el PP ho ha aplicat el conjunt PSOE-UM-PSM-EU-EV-ERC i, si no se'n desfan, tots ells són igualment responsables. IB3 s'ha convertit, amb un pacte vergonyant, en l'eina major d'anticatalanisme i espanyolització, a més de ser una sagnia per l'erari públic amb la contractació d'espais que ja teniem amb una qualitat molt superior! "TENIM SA FÓRMULA" - diuen en salat antipollencí els autobusos amb una publicitat exagerada i abusiva. Sí, la "tenim" i n'hem pagat 12 milions d'euros per unes retransmissions infectes en comparança a les que teníem amb TV3. Gràcies a IB3 hem hagut de viure el mes de maig millor de la història del Barça com si es parlàs del Real Betis Balompié.  

Estic segur que guanyarem aquesta guerra i ai dels qui posin pals a les rodes. Aquesta reculada seria una claudicació intolerable!

 

El que ens fan "els nostres"

dilluns, 1 de juny de 2009

Els illencs, som estrangers


Ja és un fet. Ens han deixat sense TV3, després de 25 anys. Això és la democràcia, o és conveniència? El Govern balear, en Toni Martorell i la Generalitat de Catalunya, ens han atorgat la categoria d'estrangers, pel que fa a la recepció del canal autonòmic català. 

Foto de la firma de l'acord de censura, publicada a Diario de Mallorca 

diumenge, 31 de maig de 2009

No ens deixaran veure TV3 ni el canal 33

 Ens ha arribat aquest comentari: 

"A partir de demà (tot i que potser ho retardaran un parell de setmanes, per mor de les eleccions) ja no veurem més (ni nosaltres ni el País Valencià ni la Catalunya Nord) ni TV3 ni C33, sinó el canal internacional!!! Li han canviat el nom (supòs que perquè l'impacte no sigui tan fort) i ara li diuen TV3CAT però no deixa de ser el canal internacional, amb tot el que implica: pèrdua de canals, tractament com a estrangers, etc.

Realment, allà on hi hagi amics com aquests, que es llevin jutges
espanyols que tanquen repetidors i feixistes que en cremen. Això són
governs amb un gran sentit de país i que defensen els drets dels
ciutadans!!"

 Si això és veritat, què espera Antoni Martorell, i el conseller Albert Moragues, i tots els que li van darrera, a dimitir. ¡Quina vergonya!  

Diari de Balears


Opinió | Raphel Pherrer

Multiplicat per ‘díez’

Raphel Pherrer | 31/05/2009 | Vistes: 174

FITXA
Dia:
 Dissabte 30 de maig
Acte: Manifestació "Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció"
Lloc: Del passeig del Born a la plaça d'Espanya
Intervinent:Jorge Campos i Cia
Públic: Unes 2.500 persones
Missatge: Hostes vengueren, que de casa ens tregueren

S'alcen pancartes, banderes espanyoles, mallorquines, com també de Democracia Nacional (el grupet del fill d'Ynestrillas) a la plaça de la Reina, just devora la Fira del Llibre, els llibreters de la qual avui han badat, perquè podrien haver fet un "negociarro" amb el Mein Kampf. Ningú no s'explica com s'ha autoritzat una manifestació al Born, lloc destinat aquests dies a la cultura, havent-hi ubicacions tan adients per a aquesta com l'esplanada de la Feria de Abril o la del Circo Williams; però, potser, els organitzadors vulguin passar per llocs estrets per aparentar una assistència més nodrida.

La cosa comença a animar-se amb les danses d'un grupet de ball de "vot" que pertany a la nova generació de les llibertats lingüístiques, així que ells no porten mariol·lo, sinó "Marianol·lo"; elles, en lloc de rebosillo, llueixen un Rajoyssillo i cada any celebren el seu "esclafallengua". A un grupet proper, una senyora d'una cinquantena explica: "Es que tsomos aquí porque nosotros tsomos los buenos!".

Per afegir a continuació: "No como los "acampalenguas" esos, que cobran por ir a las "manifestasiones". En canvi, un senyor baixet de cara vermellosa és molt més explícit: "¡A por ellos!, exclama, agafant una bandera com si anàs a clavar les banderilles a una vedella catalanoparlant. Els assistents comencen a evolucionar -exclusivament quant a moviment de translació, s'entén- cap al carrer del Conqueridor (pobre Jaume I) i aquest cronista corre per veure'ls arribar a Cort. Allà uns joves els increpen, quatre policies nacionals se'ls enduen i se senten aplaudiments que quasi ofeguen els crits de "som mallorquins, no catalans".

A la plaça d'Espanya ressona el "libertad, libertad, sin ira libertaaad" mentre la gent, acalorada, se situa a l'ombra dels arbres. Apareix en escena el mestre de cerimònies, Jorge Campos, el "tupè" del qual evoca el fulgurant efecte del "Grecian-2000, maderas de Oriente". Es veu que aquest home s'alimenta bé. Ho diuen dues galtes arrodonides gràcies, potser, a la bona teca que ara ja es pot permetre amb el sou de director de l'Oficina del Canvi Climàtic de Calvià.

Això explicaria el seu interès per canviar el clima social, històric i lingüístic de l'Illa. El moment culminant és quan Campos saluda inicialment la concurrència i anuncia que "somos más de veinticinco mil". Aquí hi ha només unes 2.500 persones, però es veu que com que Campos té Rosa Díez a devora, doncs això, que ha multiplicat per "díez". L'escena no deixa de ser reveladora, ja que el cadafal dels oradors està just davall de l'estàtua de Jaume I, de manera que el monument del monarca, com ha d'ésser i serà sempre, projecta damunt ells la seva històrica ombra catalana.

TV3 i Catalunya Informació, van errats de comptes

Atenció al "parte":
 
Als informatius d'ahir vespre de CATALUNYA INFORMACIÓ varen dir que els assistents a la manifestació contra el català (la de Rosa Díaz, Alberto Rivera i el PP) era "d'unes 25.000 persones" (sense dir que era la xifra dels organitzadors). TV3 parla de "milers i milers" (fins i tot al teletex). Potser la Corporació s'ha incorporat ja sense manies a la "brunete mediática" i tenia raó Nadal Batle quan anunciava que TV3 seria la futura eina d'espanyolització? És això que cerquen? Humiliar-nos més?
 
Els hi podeu dir, amb absoluta seguretat de rigor, MENTIDA PODRIDA a:
 
No tenc l'adreça de queixes de TV3 ni la de la seva Directora, Mònica Terribes, la qual passarà a la història, conjuntament amb Antoni Martorell, per haver propiciat les desconnexions que ni el PP va gosar mai a practicar.
 
Serà interessant veure si rectifiquen la falsa informació i procedeixen a reparar la satisfacció que mereixen la llengua, la cultura i la gent d'aquesta terra, però sobretot la veracitat i la dignitat que han de servir els professionals de la informació. No fa tant de mal l'atac de l'enemic com la desídia de l'amic.
 
Com que ahir casualment vaig ser espectador de finestra de la manifestació de la incultura i el racisme, subscric aquest article d'avui del DdB. És mel d'abella:
 
Si la cosa no requerís reparació, podríem riure un poc i cantar allò de Pere Tàpies: "eren dos mil, eren tres mil, eren cent mil a sota la figuera!"
 
Balutxo

divendres, 22 de maig de 2009

Sa Lavativa nº 5, segona part





 Aquest va ser el darrer número que va poder ser editat. No i havia més que pelar, sense 
doblers. Com ara.

 

dilluns, 18 de maig de 2009

"Lavativa", número 5 febrer de 1985






 Recordam el número 5, febrer de 1985, de "Lavativa". En aquesta edició hi trobam moltes coses interessants, per això ho oferirem amb dos o tres capítols. 
 Una de les coses que  ens han cridat l'atenció és l'article que firma Carles Manera, actual conseller d'Economia del Govern Balear, qui parla de la invasió de Nicaragua.
 El dibuixant Jaume Ramis també ens demostra que va ser un mestre. Per desgràcia ja no és possible  comptar amb ell. Però sempre el tendrem present.   


 Si oleu veure millor les pàgines feis CLICK a sobre 


diumenge, 10 de maig de 2009

Lavativa, número 4, estiu de 1984






 Per a no fer-ho massa llarg, recordarem aquesta edició en dues o tres parts, ja que el contingut és molt substanciós i val la pena la seva difusió.  

 Per a veure millor les pàgines feis click a sobre.

divendres, 8 de maig de 2009

Lavativa, número 3, març abril de 1984





 Estam recordant alguns aspectes de la publicació satírica "LAVATIVA", creada i editada per Toni Rotger. Aquest és el tercer capítol, corresponent al número 3, de març- abril de 1984.
 Prest començarem l'edició digital, en un intent de recuperar aquell esperit crític de la incòmoda revista, especialment per als polítics d'aquella època. La nostra intenció és fer, també, una publicació convencional, en paper, en forma de resum o recopilació de lo millor del que s'haurà publicat.  
 
 Si voleu col·laborar, criticar o fer suggeriments, enviau un correu a peperoig@gmail.com, o calatravi@gmail.com.
 Vos recomanam llegir des del primer capítol, "declaració de intencións"

 Si voleu veure millor les pàgines, feis click a sobre


   

dimecres, 6 de maig de 2009

LAVATIVA, NÚMERO 2, GENER DEL 84





 El dibuix de la portada i de la pàgina 6 de l'edició impresa és del nostre sempre recordat Jaume Ramis, a qui tendrem sempre present.


Si voleu veure millor les pàgines, feis click a sobre



dimarts, 5 de maig de 2009

Declaració de intencions (1983)


Per a llegir-lo bé, feis click damunt 



Pàgines interiors i contraportada



Sa Lavativa, número 1 de la nova era cibernàtica


 Començam, en format provisional, la nova etapa de "Lavativa", la publicació satírica que va crear el genial Toni Rotger, l'ay 1983. En aquesta primera segona època, ens dedicarem a repassar el que va ser aquella aventura editorial, efímera pels problemes econòmics que afecten a la gent que vol ser independent i no vol "chuclar" de les subvencions oficials.
 Ens proposam durar més temps, i ens proclamam igualment independents, però si algú ens vol fer arribar alguna proposta en forma d'euros, estam disposats a valorar-la; sobre tot si el capital ofert possibilita la supervivència de "Sa Lavativa" i, també, una ració de gambes de Sóller per a l'inspirador d'aquesta publicació cibernètica, la qual volem editar-la en paper quan la cosa econòmica ho faci possible.
 Esperam una bona acollida i comprensió, per part de tots, especialment dels personatges públics que aniran apareixent. Els volem garantir que només tendran lloc, aquí, com a protagonistes, les persones intel·ligents. Si algú dels afectats no s'hi considera, li demanam que ens ho faci arribar i l'esborrarem de la llista

PEP ROIG