No ens deixaran veure TV3 ni el canal 33

 Ens ha arribat aquest comentari: 

"A partir de demà (tot i que potser ho retardaran un parell de setmanes, per mor de les eleccions) ja no veurem més (ni nosaltres ni el País Valencià ni la Catalunya Nord) ni TV3 ni C33, sinó el canal internacional!!! Li han canviat el nom (supòs que perquè l'impacte no sigui tan fort) i ara li diuen TV3CAT però no deixa de ser el canal internacional, amb tot el que implica: pèrdua de canals, tractament com a estrangers, etc.

Realment, allà on hi hagi amics com aquests, que es llevin jutges

espanyols que tanquen repetidors i feixistes que en cremen. Això són

governs amb un gran sentit de país i que defensen els drets dels

ciutadans!!"

 Si això és veritat, què espera Antoni Martorell, i el conseller Albert Moragues, i tots els que li van darrera, a dimitir. ¡Quina vergonya!  

Diari de Balears

Opinió | Raphel Pherrer

Multiplicat per ‘díez’

Raphel Pherrer | 31/05/2009 | Vistes: 174

Valoració

• Puntuada amb 4 estrelles de 5
• Puntua-la amb 1 estrelles
• Puntua-la amb 2 estrelles
• Puntua-la amb 3 estrelles
• Puntua-la amb 4 estrelles
• Puntua-la amb 5 estrelles

FITXA
Dia: Dissabte 30 de maig
Acte: Manifestació "Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció"
Lloc: Del passeig del Born a la plaça d'Espanya
Intervinent:Jorge Campos i Cia
Públic: Unes 2.500 persones
Missatge: Hostes vengueren, que de casa ens tregueren

S'alcen pancartes, banderes espanyoles, mallorquines, com també de Democracia Nacional (el grupet del fill d'Ynestrillas) a la plaça de la Reina, just devora la Fira del Llibre, els llibreters de la qual avui han badat, perquè podrien haver fet un "negociarro" amb el Mein Kampf. Ningú no s'explica com s'ha autoritzat una manifestació al Born, lloc destinat aquests dies a la cultura, havent-hi ubicacions tan adients per a aquesta com l'esplanada de la Feria de Abril o la del Circo Williams; però, potser, els organitzadors vulguin passar per llocs estrets per aparentar una assistència més nodrida.

La cosa comença a animar-se amb les danses d'un grupet de ball de "vot" que pertany a la nova generació de les llibertats lingüístiques, així que ells no porten mariol·lo, sinó "Marianol·lo"; elles, en lloc de rebosillo, llueixen un Rajoyssillo i cada any celebren el seu "esclafallengua". A un grupet proper, una senyora d'una cinquantena explica: "Es que tsomos aquí porque nosotros tsomos los buenos!".

Per afegir a continuació: "No como los "acampalenguas" esos, que cobran por ir a las "manifestasiones". En canvi, un senyor baixet de cara vermellosa és molt més explícit: "¡A por ellos!, exclama, agafant una bandera com si anàs a clavar les banderilles a una vedella catalanoparlant. Els assistents comencen a evolucionar -exclusivament quant a moviment de translació, s'entén- cap al carrer del Conqueridor (pobre Jaume I) i aquest cronista corre per veure'ls arribar a Cort. Allà uns joves els increpen, quatre policies nacionals se'ls enduen i se senten aplaudiments que quasi ofeguen els crits de "som mallorquins, no catalans".

A la plaça d'Espanya ressona el "libertad, libertad, sin ira libertaaad" mentre la gent, acalorada, se situa a l'ombra dels arbres. Apareix en escena el mestre de cerimònies, Jorge Campos, el "tupè" del qual evoca el fulgurant efecte del "Grecian-2000, maderas de Oriente". Es veu que aquest home s'alimenta bé. Ho diuen dues galtes arrodonides gràcies, potser, a la bona teca que ara ja es pot permetre amb el sou de director de l'Oficina del Canvi Climàtic de Calvià.

Això explicaria el seu interès per canviar el clima social, històric i lingüístic de l'Illa. El moment culminant és quan Campos saluda inicialment la concurrència i anuncia que "somos más de veinticinco mil". Aquí hi ha només unes 2.500 persones, però es veu que com que Campos té Rosa Díez a devora, doncs això, que ha multiplicat per "díez". L'escena no deixa de ser reveladora, ja que el cadafal dels oradors està just davall de l'estàtua de Jaume I, de manera que el monument del monarca, com ha d'ésser i serà sempre, projecta damunt ells la seva històrica ombra catalana.

TV3 i Catalunya Informació, van errats de comptes

Atenció al "parte":

 

Als informatius d'ahir vespre de CATALUNYA INFORMACIÓ varen dir que els assistents a la manifestació contra el català (la de Rosa Díaz, Alberto Rivera i el PP) era "d'unes 25.000 persones" (sense dir que era la xifra dels organitzadors). TV3 parla de "milers i milers" (fins i tot al teletex). Potser la Corporació s'ha incorporat ja sense manies a la "brunete mediática" i tenia raó Nadal Batle quan anunciava que TV3 seria la futura eina d'espanyolització? És això que cerquen? Humiliar-nos més?

 

Els hi podeu dir, amb absoluta seguretat de rigor, MENTIDA PODRIDA a:

http://www.catradio.cat/pcatradio/atcSeccio.jsp?servei=form&level1=43513&domain=CR&state=REBBO

 

No tenc l'adreça de queixes de TV3 ni la de la seva Directora, Mònica Terribes, la qual passarà a la història, conjuntament amb Antoni Martorell, per haver propiciat les desconnexions que ni el PP va gosar mai a practicar.

 

Serà interessant veure si rectifiquen la falsa informació i procedeixen a reparar la satisfacció que mereixen la llengua, la cultura i la gent d'aquesta terra, però sobretot la veracitat i la dignitat que han de servir els professionals de la informació. No fa tant de mal l'atac de l'enemic com la desídia de l'amic.

 

Com que ahir casualment vaig ser espectador de finestra de la manifestació de la incultura i el racisme, subscric aquest article d'avui del DdB. És mel d'abella:

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/multiplicat-per-diez.html

 

Si la cosa no requerís reparació, podríem riure un poc i cantar allò de Pere Tàpies: "eren dos mil, eren tres mil, eren cent mil a sota la figuera!"

 

Balutxo

Sa Lavativa nº 5, segona part

 Aquest va ser el darrer número que va poder ser editat. No i havia més que pelar, sense 

doblers. Com ara.

 

"Lavativa", número 5 febrer de 1985

 Recordam el número 5, febrer de 1985, de "Lavativa". En aquesta edició hi trobam moltes coses interessants, per això ho oferirem amb dos o tres capítols. 

 Una de les coses que  ens han cridat l'atenció és l'article que firma Carles Manera, actual conseller d'Economia del Govern Balear, qui parla de la invasió de Nicaragua.

 El dibuixant Jaume Ramis també ens demostra que va ser un mestre. Per desgràcia ja no és possible  comptar amb ell. Però sempre el tendrem present.   

 Si oleu veure millor les pàgines feis CLICK a sobre 

LAVATIVA, número 4, estiu de 1984 (2)

Si voleu veure millor las pàgines, feis click a sobre

Lavativa, número 4, estiu de 1984

 Per a no fer-ho massa llarg, recordarem aquesta edició en dues o tres parts, ja que el contingut és molt substanciós i val la pena la seva difusió.  

 Per a veure millor les pàgines feis click a sobre.

Lavativa, número 3, març abril de 1984

 Estam recordant alguns aspectes de la publicació satírica "LAVATIVA", creada i editada per Toni Rotger. Aquest és el tercer capítol, corresponent al número 3, de març- abril de 1984.

 Prest començarem l'edició digital, en un intent de recuperar aquell esperit crític de la incòmoda revista, especialment per als polítics d'aquella època. La nostra intenció és fer, també, una publicació convencional, en paper, en forma de resum o recopilació de lo millor del que s'haurà publicat.  

 

 Si voleu col·laborar, criticar o fer suggeriments, enviau un correu a peperoig@gmail.com, o calatravi@gmail.com.

 Vos recomanam llegir des del primer capítol, "declaració de intencións"

 Si voleu veure millor les pàgines, feis click a sobre

   

LAVATIVA, NÚMERO 2, GENER DEL 84

 El dibuix de la portada i de la pàgina 6 de l'edició impresa és del nostre sempre recordat Jaume Ramis, a qui tendrem sempre present.

Si voleu veure millor les pàgines, feis click a sobre

Declaració de intencions (1983)

Per a llegir-lo bé, feis click damunt 

Pàgines interiors i contraportada

Sa Lavativa, número 1 de la nova era cibernàtica

 Començam, en format provisional, la nova etapa de "Lavativa", la publicació satírica que va crear el genial Toni Rotger, l'ay 1983. En aquesta primera segona època, ens dedicarem a repassar el que va ser aquella aventura editorial, efímera pels problemes econòmics que afecten a la gent que vol ser independent i no vol "chuclar" de les subvencions oficials.

 Ens proposam durar més temps, i ens proclamam igualment independents, però si algú ens vol fer arribar alguna proposta en forma d'euros, estam disposats a valorar-la; sobre tot si el capital ofert possibilita la supervivència de "Sa Lavativa" i, també, una ració de gambes de Sóller per a l'inspirador d'aquesta publicació cibernètica, la qual volem editar-la en paper quan la cosa econòmica ho faci possible.

 Esperam una bona acollida i comprensió, per part de tots, especialment dels personatges públics que aniran apareixent. Els volem garantir que només tendran lloc, aquí, com a protagonistes, les persones intel·ligents. Si algú dels afectats no s'hi considera, li demanam que ens ho faci arribar i l'esborrarem de la llista

PEP ROIG